autor
Rafael Canogar
Toledo 1935
Pintor i escultor espanyol nascut a Toledo. Deixeble de Vázquez Díaz, s’inicia
imitant l’estil del cubisme de Picasso i Brague i el surrealisme de Joan Miró fins
evolucionar vers l’abstracció informalista. L’any 1957 esdevé un dels membres
del grup El Paso juntament amb Manuel Millares, Antonio Saura, Luis Feito,
Manuel Rivera, Pablo Serrano, Juana Francés i Antonio Suárez, i l’any 1960 va
participar a l’exposició New Spanish Painting and Sculpture al MOMA de Nova
York, amb exponents de les joves avantguardes. Va començar barrejant l’oli
amb diferents tipus de tremp fins incorporar més tard la fotografia. A
començament dels seixanta, deixa el corrent informalista per apropar-se a la
realitat i descriure-la, conscient de la forta influència que exerceix als mitjans
de comunicació. La seva paleta redueix el cromatisme a jocs de blancs i negres,
retornant poc a poc a l’abstracció que va descubrir a París. En la seva tècnica,
Canogar evoluciona des de l’ús gairebé exclusiu de l’oli sobre tela a l’ús d’altres
materials com el poliester, acrílics, fusta i fibra de vidre, que li serveixen per
composar els seus col•lages i obras d’art on aquestes tècniques mixtes barregen
objectes de diversa naturalesa, creant com a resultat obres que són meitat
escultura i meitat pintura. Les seves figures estan despollades de senyals d’identitat
esdevenint l’anonimat de la massa l’autèntic protagonista de la seva
obra. L’any 1972 va ser Premi de la Bienal de Sao Paulo i el 1983 va rebre el
Premio Nacional de Artes Plásticas.
