autor
Josep Maria Subirachs
Barcelona, 1927
Escultor, dibuixant i gravador català. Capdavanter de l’escultura abstracta a Catalunya, marca la transició del Noucentisme als corrents avantguardistes. Es formà a l’escola de Belles Arts de Barcelona, però realment el seu mestre va ser Enric Casanovas, de qui va heretar l’estil de caràcter mediterrani inspirat en Maillol.
En les seves primeres obres utilitza formes expressionistes, però a poc a poc anirà entrant en un procés d’esquematització i deformació que derivarà en l’abstracció.
En la dècada del 1950, la seva obra gaudeix d’un notable reconeixement públic, i és per això que rep encàrrecs molt importants, com la façana de l’Ajuntament de Barcelona, entre altres. A partir de la dècada dels seixanta, entra en una etapa neofigurativista, en la qual aprofundeix en la dialèctica còncau-convex, on el buit obté el seu propi espai, contrastant amb la massa.
Les seves obres es caracteritzen per un original tractament de les textures, un dels seus recursos preferits per crear contrastos i expressivitat. Ha utilitzat tota mena de materials: des del bronze i el coure fins al vidre, l’alumini i el marbre. Com a gravador ha treballat diferents tècniques com l’aiguafort, la litografia i la serigrafia, entre altres. S’ha dedicat a tot tipus d’obres, des de grans conjunts fins a medalles i elements utilitaris. Ha imposat un nou concepte de l’escultura a Catalunya, amb un llenguatge propi, estructurat i sòlid, un alt domini de la tècnica i una gran escrupolositat formal. En la seva obra s’adverteixen escasses influències.
És membre de les acadèmies de Sant Jordi i de San Fernando, i gaudeix d’una àmplia projecció internacional.
