autor
Joan Miró
Barcelona, 1893
Pintor, gravador i dissenyador català. A partir de 1919 viu a França però sense deixar de mantenir estrets lligams amb Catalunya. Les seves primeres obres mostren una àmplia gamma d’influències, com ara fauvisme, cubisme i dadaisme, però sobretot surrealisme. És a París on coneix i es fa amic de Picasso. A l’inici de la dècada dels quaranta es trasllada a Mallorca, on viurà fins al final de la seva vida. A partir de 1944 es comença a dedicar a la ceràmica i la terracota, amb la col•laboració del ceramista Llorens Artigas. És en aquesta època que viatja als Estats Units, on realitza dos grans murals, un a Cincinnati i l’altre a la Universitat de Harvard. A finals dels anys cinquanta treballa en dues enormes decoracions murals de ceràmica per a l’edifici de la UNESCO a París. A partir d’aquí, s’introdueix en el món del gravat, concretament en la tècnica de l’aiguafort i la litografia, però sense deixar d’experimentar noves tècniques fins a la vellesa. El 1975 s’inaugura la Fundació Joan Miró,a Montjuïc, Barcelona, amb un doble funció: d’una banda, albergar la col•lecció de les obres de Miró, i de l’altra, ser un centre d’activitat artística. Miró va ser fidel al principi surrealista bàsic d’alliberar les forces creadores de la ment inconscient del control de la lògica i de la raó. Mor a Mallorca el 1983.
