autor
Albert Ràfols Casamada
Barcelona, 1923
Poeta i pintor català. El seu pare, Albert Ràfols i Cullerés, va ser qui l’introduí en el món del dibuix i la pintura. Tot i que va iniciar els estudis d’arquitectura, no els va acabar, per dedicar-se al món de les arts plàstiques. La seva primera exposició va ser amb el grup d’Els Vuit, el 1946, on exhibia obres de caire postimpressionista.
Una beca del govern francès el permet residir durant una temporada a París a principis dels anys 1950. A finals d’aquesta dècada, la seva obra va començar a evolucionar cap a una abstracció geomètrica, basada en contrastos de figures geomètriques senzilles. Va fundar i dirigir les escoles d’art i disseny Elisava i Eina. A partir d’aquí, el seu estil deriva cap a l’informalisme,que es caracteritza pel desenvolupament de formes poètiques de contorns imprecisos, en una gamma de blanc, ocre, gris, blau i groc clar. És en aquest darrer període que Ràfols elabora les seves imatges a partir d’ambients, temes, objectes o grafismes de la vida quotidiana sotmetent-los a un procés de desfiguració i afegint-hi valors plàstics i riquesa visual.
Ha treballat diferents tècniques, com són el collage, els recobriments, les transparències i les estampacions. La seva pintura és d’un cromatisme intens, vinculat sempre amb l’espai.
